La Batalla

La Guerra de Successió, entre 1702 i 1715, va enfrontar en un conflicte bèl·lic les grans potències europees per la corona hispana. El bàndol austriacista, format per Holanda, Anglaterra i l'Imperi Austríac, va declarar la guerra al bàndol borbònic, format per Espanya i França. Els austriacistes defensaven l'arxiduc Carles d'Àustria com a successor de la monarquia hispànica mentre que els borbònics apostaven pels drets de Felip V.

És en el marc d'aquesta Guerra que va succeir la Batalla de Prats de Rei. Entre setembre i desembre de 1711 es van enfrontar les tropes del mariscal Guido von Starhemberg, uns 22.000 soldats, i les tropes borbòniques del Duc de Vendôme, uns 35.000 soldats.

Les tropes austriacistes es van desplegar al sud est de la vila dels Prats de Rei amb la seu de l'estat major a La Manresana. Les forces borbòniques ocupen l'espai entre Calaf i Sant Martí de Sesgueioles cobrint tot el front nord oest.

Per evitar que l'exèrcit borbònic ocupés els Prats de Rei, el mariscal Starhemberg va ordenar immediatament la seva ocupació.

Després de quatre mesos d'una batalla de desgast amb atacs i contraatacs per part dels dos bàndols, el 20 de desembre el mariscal Starhemberg va obligar l'exèrcit borbònic a fugir cap a Lleida. El campament de les forces austriacistes va ser aixecat el Nadal de 1711 sense haver perdut, en cap moment, el control de la vila dels Prats de Rei.

Aquest és una batalla àmpliament documentada amb plànols dels dos bàndols, el diari del mariscal Starhemberg i cróniques anònimes de l'època que permeten, amb gran exactitud, entendre i explicar el seu desenvolupament.

Podeu visitar els diferents espais històrics de la Batalla dels Prats de Rei i el Museu Josep Castellà Real dels Prats de Rei, on s'hi conserven interessants peces i documents d'aquesta batalla.

Us podeu baixar el tríptic de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei, clicant aquí.