Edat Mitjana: de SotsVegueria a Prats de Segarra

L’entrada dels carolingis pels Pirineus a finals de segle VIII culminà l’any 801 amb l’ocupació de la ciutat de Barcelona i l’establiment d’una línia defensiva al llarg de les valls del Llobregat i Cardener. Per tant, la zona de la Segarra encara restava en terra de ningú, la qual cosa no vol dir que no hi hagués pobladors que visquessin sense estar subjectes a cap domini, ni franc ni musulmà.

La primera ocupació del territori es realitza a finals de segle IX, quan el comte Guifred repoblà i organitzà el comtat d’Osona-Manresa, i en va portar els límits fins al castell de Queralt, a la zona més ponentina de la comarca de l’Anoia. En aquest moment, la zona dels Prats de Rei degué passar a control cristià, però no és fins l’any 945 quan apareix per primera vegada l’existència d’un cert poblament al territori.

El privilegi més antic concedit a la vita és la carta de població, concedida pel rei Alfons I el Cast amb data 6 de desembre de 1188. Aquesta carta, un exemplar de la qual es conservava a l’arxiu de la desapareguda notaria Argullol (als Prats de Rei), deia en forma resumida el següent:

• Primerament, que el senyor rei concedia a tots els qui habitessin aleshores o be en el futur a la vita dels Prats tots aquells bons costums, franquícies i privilegis de que gaudien els seus súbdits francs i lliures; els concedia en franc i lliure alou les cases i horts de la vila, segons els havia estat concedit pel batlle en nom seu; també tota l’aigua que discorria per la riera, des de la “font de Noies” fins a la vila, per regar-ne els horts mitjançant el cens anual de 15 sous. Igualment els autoritzava de poder celebrar mercat el dimecres de cada setmana i una fira cada any el darrer dia del més de juliol, el senyor rei prenia sota la seva salvaguarda tots els qui anessin o tornessin de la fira i mercat. Finalment prometia que considerava tots els habitants de la vila de Prats com a súbdits pertanyents al domini de la corona reial, sense posar-los cap senyor o castlà, o sigui sense transferir la jurisdicció a cap senyor feudal. El rei reté per a ell els drets del forn de coure pa, dels molins i altres, que ell mateix i els seus antecessors acostumaven a cobrar de la vila, i posa, “a més d’incórrer en la seva indignació” la pena de 100 morabatins d’or d’Aragó als qui no respectessin aquests privilegis.

A principis del segle XIII es creà la sotsvegueria dels Prats de Rei, una subdivisió de la vegueria de Cervera.A més dels termes propis dels Prats i de la Manresana, la sots-vegueria comprenia els de Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, Quadra del Gali, Puigfarner, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors. El sotsveguer, al mateix temps batlle dels Prats, tenia a càrrec seu el poder judicial i militar del territori sobre el qual exercia jurisdicció. El govern administratiu de la vila era practicat per quatre consellers, elegits directament pel poble. Aproximadament en aquell temps es va formar el deganat de la Segarra.

Malgrat que en la carta de població concedida pel rei Alfons el Cast l’any 1188 es deia que considerava tots els habitants com a súbdits reials, o sigui pertanyents a la reial corona, sense posar-los cap senyor ni castlà, és a dir sense transferir la jurisdicció de la vita a cap senyor feudal, en temps del regnat de Joan I, el monarca es va vendre la jurisdicció tant de la vila dels Prats com del castell de la Manresana i dels llocs de Puigdemàger, Solanelles i Sant Pere de Vim, a carta de gràcia i pel preu de 5.000 florins d’or d’Aragó al noble Galceran de Calders, el qual per aquesta venda passava a ser-ne el senyor feudal. (23 de setembre del 1390).

Els reis en aquelles èpoques es trobaven tot sovint mancats de recursos econòmics per les guerres incessants en les quals s’involucraven, de manera que es veien obligats a fer aquestes vendes o empenyoraments de pobles que pertanyien al patrimoni reial.

Això no obstant, els habitants dels Prats romangueren poc temps sota el domini de l’esmentat Galceran de Calders, ja que el mes de desembre d’aquell mateix any de 1390 s’alliberaren ells mateixos de l’empenyorament que de la vila havia fet el rei Joan i aconseguiren aleshores en justa recompensa un nou privilegi del monarca.

En efecte, el rei promet als jurats de la vila que ni ell ni els seus successors mai, ni en tot ni en part, no vendran, empenyoraran ni transferiran la jurisdicció de la vila ni dels llocs de la Manresana, Puigdemàger, Solanelles o de Sant Pere de Vim; sinó que tota la jurisdicció de la vila i llocs, tant civil com criminal, alta i baixa, s’exercirà sempre directament pels seus balles en nom del rei.

Era voluntat del rei que aquest privilegi no pogués ser revocat per ell ni pels seus successors, sinó amb consentiment i de comú acord amb els jurats de la vila i amb l’aprovació corresponent de les Corts Generals de Catalunya. Confessa el rei que ha rebut dels jurats de la vila dels Prats de Segarra, 1000 florins d’or d’Aragó, per la concessió del privilegi i, finalment, jura per Déu i els Sants Evangelis, tocats per ell corporalment, guardar-lo, acomplir-lo i fer-lo guardar i acomplir.

A més, per assegurar la unió perpètua de la vila dels Prats i llocs amb la corona reial, a instància dels jurats i prohoms, el rei els uní a la vila reial de Cervera, considerant simbòlicament la vila dels Prats de Segarra Carrer de Cervera, de manera que els seus habitants gaudissin de totes les llibertats, franquícies i privilegis de què gaudien els cerverins.

Els Prats de Segarra continuaren, doncs, essent vila reial, tal com volien els seus vilatans.

El 17 d’agost del 1452, amb un decret del bisbe de Vic Jaume de Cardona, van quedar definitivament constituïts els deganats de Segarra i el d’Igualada. Més endavant, el 8 de juliol de l’any 1455, el papa Calixt III va confirmar per mitjà d’una butlla la nova configuració del deganat de Segarra, el qual quedà reduït en benefici del d’Igualada, a les parròquies següents: els Prats de Rei (com a capital), Calaf, Solanelles, Puigdemàger, Boixadors, Castellfollit, Camps, Fonollosa, Aguilar de Segarra, Castellar, Grevalosa, Maçana, Sant Puvim (Sant Pere de Vim), Miralles, Veciana, la Tallada, Sandomí, la Guàrdia Pilosa, Segur, Pujalt, Conill, Mirambell, Calonge de Segarra, Sant Pere d’Arç, la Molsosa, Sant Pere Sallavinera, Sant Martí de Sesgueioles i Castellfollit del Boix.Un dels privilegis de què gaudia la vila dels Prats, com a vila reial, era el dret que tenia d’elegir un diputat per assistir, en nom i representació seus, a les corts catalanes.