Festa Blanca als Prats de Rei

La festa anyal de la Mare de Déu del Portal va anar revestida, aquesta vegada, de color blanc a causa de la gran nevada que va caure la nit-matinada del 24-25 de març.

 

De bon matí hom dubtava si es podrien portar a terme els actes previstos: la solemne missa, presidida enguany per Mons. Valentí Miserachs i concelebrada per altres nou preveres i amb el ministeri d’un diaca; el concert amb la Bellpuig Cobla i les corals d’Artés, Calaf, Sant Martí Sesgueioles i els Prats de Rei, tots sota la batuta del Mestre Miserachs; el dinar comunitari al qual s’havien inscrit prop de cent cinquanta comensals.

Tot es va poder fer, i amb molt d’èxit. En l’homilia de l’Eucaristia al santuari del Portal —seguida, com cada any, per molts feligresos dels Prats i de pobles de l’entorn— qui la presidia llançà la proposta d’un agermanament entre la basílica de Santa Maria la Major, de Roma (que atresora, recordem-ho, la devoció a la Mare de Déu de les Neus) i el santuari de la Mare de Déu del Portal dels Prats de Rei. Caldrà posar-hi fil a l’agulla, ben aviat.

El concert constà, primer, de dues sardanes del compositor fill de Sant Martí Sesgueioles i fill adoptiu dels Prats de Rei interpretades per la cobla sola; després altres dues sardanes del mateix compositor dedicades a Calaf i   amb lletra de Joan Borràs i d’Ignasi Ribas, una de Francesc Vives amb lletra del mateix I. Ribas i, finalment, la sardana «Els Prats de Rei», que s’estrenava, de Miserachs i lletra de Carles Riera, totes interpretades per la cobla i cantades per les corals. Encara hi hagué temps per a un fragment musical del famós Pessebre Vivent, concretament «La casa de Natzaret» damunt lletra de Jacint Verdaguer.

Al final del concert Mn. Carles, rector dels Prats, adreçà unes paraules d’agraïment al director, als músics, als cantaires i al públic en general. L’alcaldessa, Cristina Mas, felicità Mons. Valentí Miserachs i li féu ofrena d’una placa amb la següent inscripció: «El poble dels Prat de Rei al seu fill adoptiu Mons. Valentí Miserachs i Grau en reconeixement a les seves magnífiques obres musicals i amb motiu del cinquantè aniversari de la seva ordenació sacerdotal. Ajuntament dels Prats de Rei, 25 de març del 2017.»

Un esplèndid dinar a base d’un deliciós arròs i una suculenta vedella, amb postres i cafè, arrodoní la festa de la Mare de Déu del Portal, una festa enguany blanca, blanquíssima de neu.  Heus ací la lletra de la sardana que s’estrenà:

 

SARDANA DELS PRATS DE REI

Un poble amb ànima d’artista,

silenciós i complaent,

de cor alegre, i pessebrista,

en vall suau i somrient.

 

Als Prats de Rei l’hivern és viu

i callantívol de colors,

tret dels sembrats, d’un verd llustrós;

anima els ulls l’aire geliu.

 

Un cel dolcenc de primavera

ens duu la festa de la Mare:

rostre serè, mirada clara,

al bell Portal, on es venera.

 

En arribar el temps estiuenc

daura la plaça, el sol, de grat,

tasten els horts felicitat,

flauteja el tòtil segarrenc.

 

Dringuen joliues les campanes,

tothom somriu, està de festa

—goig renadiu, hora xalesta!—,

la gent se’n va a ballar sardanes.

Amb el cloquer juguen a cuit

parracs de boira a la tardor;

els codonyers omplen d’olor

el buit dels morts, amb el seu fruit.

 

Brilla la lluna nadalenca

i als Prats de Rei el temps s’atura:

revé l’hivern, i en la nit pura,

de mil estels el cel es trenca.  

 

Un poble amb ànima d’artista,

silenciós i complaent,

de cor alegre, i pessebrista,

en vall suau i somrient.