Guerra Civil i Postguerra: del Camp a la Ciutat

Durant la Guerra Civil (1936-1939) la vila en va patir les conseqüències des pròpies i comunes a la majoria de poblacions del nostre país; no es va haver de lamentar, però, cap succés luctuós a causa de denúncies o venjances personals ni durant la guerra ni després. D’aquesta època data l’enderrocament l’església romànica de Sant Miquel de la Comanda i de la rectoria. Amb les pedres treballades de l’església, s’inicià ja durant la guerra, la construcció de les actuals escoles.

Durant un temps a Prats d’Anoia, nom amb qual es coneixia el noble durant la guerra, s’hi instal·là un hospital de companya de l’exèrcit republicà on es portaven molts dels ferits al front.

Acabada la guerra, alguns vilatans amb activitats significades contràries al règim franquista foren empresonats i d’altres s’exiliaren. Els anys de la postguerra foren de molt poc activitat sociocultural.

L’any 1958 s’acabaren les escoles públiques començades durant la guerra. Foren solemnement inaugurades amb l’assistència de rellevants personalitats civils i eclesiàstiques tot aprofitant l’acte per fer una aferrissada defensa dels valors de “la patria”. La inauguració s’aprofità per celebrar la festa de l’arbre, en la qual els nens i nenes de la vita van fer una plantada d’arbres pels voltants edificis escolars.

Al costat de l’església de la Mare de Déu del Portal, al terreny on antigament s’havia situat el cementiri, va ser construït a la dècada dels anys seixanta un casal parroquial per iniciativa del rector de la vila i amb la col·laboració de la majoria del poble.

A la vila, i de forma progressiva, s’efectuaren millores urbanístiques i sanitàries: clavegueram, instal·lació de la xarxa d’aigua potable, pavimentació dels carres i places, etc., a fi d’aconseguir una millor qualitat de vida a l’àmbit rural, tan allunyat dels avantatges que oferien en aquells les grans ciutats, els quals feren que l’emigració del món rural cap a l’urbà, fos un fenomen força corrent i fins i tot preocupant.

Una de les personalitats més destacables d’aquesta època fou el Doctor Josep Pons. El “Senyor Pons”, com era conegut, va ser un dels primers doctors en molts quilòmetres a la rodona, que va disposar d’un aparell de raig X, la qual cosa el va ajudar a que realitzés uns diagnòstics molts precisos per al moment històric en que visitava a la seva casa particular dels Prats de Rei. A principi dels anys noranta, l’Ajuntament dels Prats de Rei, el va fer “fill adoptiu. Anys abans, ja se li va dedicar un nom de la Plaça on tenia la seva residència.

L’any 1972 representa una data molt important per al coneixement de la història de la vila, ja que un grup d’investigadors locals, el Grup de Recerques Arqueològiques SIGARRA, va iniciar unes excavacions arqueològiques al subsòl del casc urbà i en zones annexes. Es localitzaren importants vestigis d’un poblament ibero-romà. Es confirmava l’existència al mateix poble de l’antic municipi romà de Sigarra (Municipium Sigarrensis). Aquestes excavacions duraren fins al 1975 i originaren la creació del Museu Municipal Josep Castellà Real a través del qual els conservadors, juntament amb la directora, continuen encara les investigacions històriques sobre els Prats de Rei i rodalies. Aquest grup fou el precursor i creador, juntament amb d’altres persones amb inquietuds, de l’Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra. L’Agrupació té per objecte dur a terme tota mena d’activitats destinades a revitalitzar les tradicions de la vila i desenvolupar actes de caire festiu i popular. Dins d’aquestes activitats cal destacar el Pessebre Vivent, que es representa des de l’any 1972, festa dels Reis, les Caramelles, els Focs de Sant Joan, la Trobada a la Manresana, el Sopar romà, la 2a. Festa Major, el Correllengua, les Caminades populars, teatre amateur… La seu de l’Agrupació Cultural Recreativa Sigarra és en un edifici propietat de l’entitat – Cal Calamando – al carrer Isidre Forn tocant a la Plaça Major.

Darrera actualització: 17.01.2017 | 10:11
Darrera actualització: 17.01.2017 | 10:11