Llocs d'interès

Centre Històric Medieval Monumental

Els Prats de Rei és una de les poques poblacions de Catalunya en les que trobem petjades de diverses civilitzacions, de les quals el recinte històric n’està ple de testimonis.

El centre històric de l’antiga vila emmurallada dels Prats de Rei manté íntegre el pas de tots aquests temps. El seu vetust traçat, amb estrets carrers medievals replets de notables edificis, comparteix lloc amb records d’un passat romà. El casc històric, junt amb el conjunt monumental del la Torre del castell de la Manresana, es la zona de més interès turístic de la vila.

Reflex de la gloriosa època medieval és la  Plaça Major porticada . És el centre neuràlgic dels Prats de Rei, és el lloc on antigament s’hi concentraven els mercats i actes públics. Actualment s’hi fan els principals actes festius i culturals del municipi.

Ajuntament

Presidint la plaça Major es troba l’edifici històric i exemple de gòtic civil que avui ocupa l’ Ajuntament . És l’edificació més emblemàtica i destacada de la plaça, juntament amb “Cal Jona”, que fa cantonada amb el carrer Nou. Construïda a la darreria del segle XVI, tal com es llegeix a l’escut de la vila que presideix la façana (1591), dins del corrent que es pot considerar renaixentista i que alguns autors defineixen com a gòtic català. L’accés el constitueix un gran portal adovellat. Al primer pis, dues finestres amb llindes motllurades flanquegen l’esmentat escut, sostingut per dos lleons rampants; i a les golfes s’obre una galeria de sis arcs o porxos sostinguts per columnes. Malgrat la seva sobrietat, l’edifici manté un caràcter senyorial i noble.L’actual escut municipal dels Prats de Rei, és bàsicament el mateix que apareix a la façana de l’Ajuntament. Fou aprovat el 16 de juny de 1983 i està quarterat. El primer i quart damunt d’argent, tres roses de gules (vermell heràldic) com a senyal referit al nom de Prats, i el segon i tercer, les quatre barres, distintiu que ostenten tan sols les viles reials. L’escut actual, a més, té per timbre una corona distintiva d’una vila.

Carrer Nou

Travessant tot el centre històric trobem el carrer més llarg i ample, es el  Carrer Nou . Antigament fou el carrer comercial i dels oficis. Les seves edificacions conserven grans entrades reflexa dels diferents tallers i botigues que d’antuvi les havien ocupat, encara avui a molts d’aquests baixos se’ls anomena vulgarment “la botiga”.

El nom de “Nou” l’hi ve de l’època medieval. La necessitat d’ampliar les muralles va comportar la seva creació. A dia d’avui al Carrer Nou ja no queda cap botiga i moltes cases es troben deshabitades. El que havia estat centre de comerç de la comarca s’ha convertit en una via de cases velles, algunes en estat ruïnós. Malgrat tot, les intervencions individuals de propietaris ha donat empenta a la restauració i reforma d’alguns edificis.

Exemples de cases històriques i monumentals són “Cal Arrapat”, amb dues impressionants voltes romaniquess en el seu interior, “Cala Corona”, “Cal Claret” o “Cal Pits”.

Paral·lel al carrer nou, i desembocant a la Plaça Major, es troba el  Carrer Isidre Forn , o vulgarment anomenat Carrer del Mig. Es un carrer estret i allargat de profund record històric. La seva morfologia fa pensar en la manera de construcció medieval, basada en construir edificis envaint els espais públics aprofitant l’espai disponible dins les muralles. Els pisos superiors de les cases s’eleven i s’ajunten fins a donar-l’hi un atraient ambient romàntic.

El  Carrer del Forn  comunica la Plaça Major amb el que havia estat un portal d’entrada a la muralla. L’origen del seu nom es deu a que aquí s’hi trobava ubicat l’antic forn comunitari del poble. La seva conformació és també de passatge medieval estret i tumultuós.

El  Carrer de l’Església  uneix la Plaça Major amb l’església parroquial dedicada a Santa Maria és d’estil barroc, i fou edificada entre 1685 i 1713. L’actual temple barroc, ocupa el lloc de la primitiva església, cedida l’any 945 pel bisbe de Vic al monestir de Santa Cecília de Montserrat. L’edifici, d’una sola nau amb dues sagristies -una de les quals conserva una porta que dona accés a un armari amb un escut datat l’any 1713 i una pica baptismal barroca- i sis capelles laterals per banda, una de les quals es va convertir en atri de la porta d’accés lateral, i una altra és la capella del Santíssim Sagrament que ha servit de panteó de la família Llobet, l’escut de la qual -un llop petit- es conserva damunt la porta d’una petita sagristia.

En  una de les capelles, sota el cor, es conserva el capitell original de la creu de terme que avui podem veure reproduït davant del Santuari de la Mare de Déu del Portal. L’antic altar barroc, obra de Joan Pons (1794), destruït durant la guerra civil de 1936, fou substituït por una imatge de l’Assumpció de Maria envoltada d’angelots; a la clau de la volta del presbiteri es conserva l’escut dels Prats de Rei. La façana principal d’un barroc molt auster presenta la porta d’entrada arquitrabada amb timpà rodó, una rosassa i un òcul. El campanar de base quadrada es converteix en octogonal a l’alçada de la coberta, essent coronat per una balustrada. El mur contraposat a la façana principal presenta dues finestres amb escuts del segle XVIII i una ornacina amb la Verge i el Nen.

L’any 1594 l’església parroquial de Santa Maria dels Prats de Rei fou agregada a Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques jubilars de Roma.

 Dins del temple parroquial, penjada damunt la porta de la sagristia, al cantó de l’epístola, cal destacar una esplèndida pintura a l’oli sobre tela procedent de les antigues portes d’un orgue de la segona meitat del segle XVII, amb la temàtica de l’Anunciació. La Mare de Déu la trobem agenollada sobre el replà d’unes escales, amb els braços oberts i amb senyal d’acceptació dels missatge de l’arcàngel Sant Gabriel. L’arcàngel es representa sobre núvols, tal com era habitual trobar-lo després del Concili de Trento. A la ma dreta porta uns lliris i amb l’altra ma senyala l’Esperit Sant per obra del qual s’encarnà a la Verge Maria.

A l’atri de la porta lateral de l’església parroquial de Santa Maria es conserven cinc làpides sepulcrals datades entre els segles I i III dC, una deles quals dedicada a Caius Annius Proculus és una reproducció de l’original conservat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on també es conserva una sisena làpida honorífica dedicada a l’emperador Maximià.

Aquest material epigràfic ens permet conèixer de primera mà alguna cosa del nom de la vila en època romana -Sigarra d’origen clarament indígena -, de la seva estructura jurídica, de la seva organització de govern i dels seus habitants. Sabem que tenia l’estatus de municipium, adscrit a la tribu Galeria, que probablement només gaudia del dret llatí i que assolí el dret de ciutadania sota el regnat de l’emperador August, fent un paral·lelisme amb la propera ciutat de Lesso (Guissona).La làpida dedicada a l’emperador Maximià, que posteriorment es repicà seguint la damnatio memoriae està dedicada per l’ordo segarrensis, estructura de govern municipal composta per quatre persones (IIII viri = II Viri + dos edils) documentades en la dedicatòria sepulcral feta a Caio Vibio Luperco.

Al darrera de Santa Maria dels Prats de Rei trobem la necròpolis romana. Els anys 1972-1973, davant de la rectoria de l’església parroquial de Santa Maria, s’excavà una necròpolis, que fou després reconstruïda en l’indret actual. En el decurs del període 1972 i 1975 l’activitat arqueològica dels membres del Museu Municipal dels Prats de Rei fou realment molt intensa i fructífera, posant al descobert notables restes romanes i ibèriques a partir dels treballs efectuats a la placeta que hi ha davant de l’església parroquial, a peu del santuari de la Verge del Portal i al Camp de la Farinera o la Plana del Solà.

Aquest conjunt d’enterraments situats a redós de l’absis de l’església parroquial de Santa Maria, el formen sis tombes de lloses, utilitzant alguna de les mateixes teules planes romanes com a capçalera o llit, i dos sarcòfags. Formava part del recinte una paret de pedra que també es reconstruí en el seu nou emplaçament. Les tombes estan datades entre els segles IV i VII dC i correspondrien a la primitiva església paleocristiana.

La gran dificultat que es plantegen els estudiosos és identificar el motiu pel qual va sorgir un municipi romà en aquest territori i evidentment, seguint la mentalitat romana, quines eren les seves vies de finançament i obtenció de recursos econòmics. És clar que un factor important és la situació geogràfica que en segles posteriors també va influir en el desenvolupament i importància dels Prats. El carrer de l’església contempla també altres edificis monumentals com l’antic “Estudi”, “Cal Peira” o “Cal Pere del Cens”.

Un dels racons més màgics de l’antic casc urbà fortificat dels Prats de Rei és el  carrer de Baix . Uneix el carrer de l’església amb la plaça de la Sardana. Antigament era un carrer sense sortida que donava a la muralla. El carrer comença ample a la zona de l’església i es va fent estret a mida que baixa, com el seu nom indica. La zona més baixa és obscura i obaga, fet que l’hi atorga un encant peculiar i una sonoritat característica.

El  carrer Abat  va ser creat arran de la destrucció de les muralles per “airejar” el centre urbà. Uneix el carrer Carmen Muñoz amb el PasseigJosep Maria Llobet.

El  Carrer Carmen Muñoz  uneix el carrer del Forn amb el carrer del Mur. Antigament era el carrer que donava accés al portal principal de la muralla. A més de cases històriques com “Cal Carabrut” i “Cala Maria Codina”, hi ha una reproducció de la creu de terme gòtica que es conserva a l’interior del santuari de la Mare de Deu del Portal, amb Jesús crucificat en una banda i la Mare de Déu a l’altra. La creu es sustenta damunt del capitell octogonal de la columna, amb relleus esculpits de sants a cadascuna de les seves cares. La creu data de 1497 i es obra de l’escultor “mestre d’imatges” Pere Joan d’Espanya, conegut per treballar en la gran rosassa de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

En el timpà es pot llegir “Regnante Carolo III 1781”. El lloc de l’antic altar barroc va ser decorat el 1945 per unes pintures, obra del vigatà M. Costa. La imatge de la Verge que s’hi venera és una escultura en pedra saulonenca, d’uns 70 cm, d’estil gòtic, datada entre finals del segle XIV i el segle XV, policromada amb posterioritat; representa la Verge asseguda, portant un ceptre a la mà dreta i sostenint el Nen – que porta uno cell a la mà esquerra i amb acció de beneir la mà dreta- dempeus sobre el seu genoll esquerre.

La tradició parla que la Verge del Portal ha obrat diversos i prodigiosos miracles. El 1761 va ser passejada en processó pels carrers de la població en ocasió d’una devastadora pesta que assolava la població; després d’aquest acte de fe es van recuperar tots els malalts fins i tot els més greus. També es relata com en el decurs de la construcció del santuari actual, es van traslladar les columnes de l’església el 27 de gener de 1782 amb un carro de quatre rodes, amb tan mala fortuna que una d’elles es va desprendre quedant la cuixa d’Isidre Vilar molt mal parada; sota la protecció de la Verge va quedar guarit sense cap dificultat. També es cita com els treballadors s’ocupaven de situar les bigues a la part més alta de la mitja taronja l’endemà de Reis de l’any 1786, va caure Jacint Gallés des d’aquesta gran alçada, i protegit per la Verge va poder anar a casa pel propi peu.

Passejar pel casc antic dels Prats de Rei (antigament anomenat Prats de Segarra) és un plaer pels cinc sentits. El visitant pot gaudir d’un viatge en el temps, una sobredosis d’història dins una vila que havia estat closa per unes muralles que sempre l’havien defensat, de les quals encara es poden observar diversos testimonis. Només així es pot entendre com és que Prats és una vila sense castell que encara conserva un cert regust senyorial, de vila reial. És una vila senyora, però al mateix temps acollidora, habitada per gent segarrenca, oberta i sincera, ferma i de tracte directe.

Darrera actualització: 09.06.2016 | 11:49
Darrera actualització: 09.06.2016 | 11:49